“EL FINAL LO DECIDO YO”

Els alumnes de 6è de primària de l’escola SEK Catalunya han participat en un projecte que fomenta la creativitat i la capacitat de desenvolupar el final d’un relat de manera autònoma.

Per conèixer l’experiència que els alumnes estan duent a terme aquest projecte, se’ ls ha entrevistat amb una sèrie de preguntes relacionades amb la lectura i com els està ajudant a desenvolupar les seves habilitats creatives i acadèmiques. Aquesta escola és un dels 15 centres educatius que ofereix l’oportunitat als alumnes de participar en el projecte » El final lo decido yo».

La fundació Inspiring Girls en col·laboració amb l’autor Pedro Vaquero, són els responsables de la creació d’aquest projecte. El seu propòsit ha sigut escollir el llibre «La alfombra de Rashid de la seva col·lecció anomenada » Historias del Reino de Baram» i deixar el final pendent de tal forma que els nens siguin responsables d’acabar-lo.

En primer lloc, l’entrevista ha començat amb una pregunta senzilla, sobre la importància que els alumnes donen a la lectura . La gran majoria afirma que li agradaria llegir llibres d’un estil predilecte. “M’ajuda a aprendre coses del dia que no ens ensenyen a classe.” afirma Ninon Gombert, juntament amb els seus companys. A més, afegeixen que ajuda a la comprensió de textos, perfecciona l’ús de la gramàtica i la comprensió de textos ampliant el vocabulari. D’altra banda, asseguren que ajuda al desenvolupament de la creativitat i imaginació.

En segon lloc, les respostes dels nens a la pregunta “quina és la part més important de la història?” varia segons els gustos de cada alumne. Això ha creat un debat sobre quin és millor si l’inici, el nus o el desenllaç. Gran part dels estudiants estaven entre el nus i el desenllaç. El nus perquè és on es troba l’acció i desenllaç per la curiositat del final dels esdeveniments. Tot i això, hi ha hagut un cas a part, on l’inici ha estat el predilecte “Perquè comences a saber de què va la història” Leona.

En tercer lloc, aquest projecte segons el que ens revelen les nostres fonts d’informació, els ha ajudat en diferents àmbits de creixement personal, ja que en tenir ells la responsabilitat de crear el final d’una història, han hagut d‘utilitzar la imaginació, el vocabulari nou, a més d’aprendre com organitzar un text d’una manera precisa i desenvolupada.

“Crec que aquest projecte m’ajudaria molt per millorar la meva lectura i per saber organitzar un text” aporta Ninon Gombert.

L’autor va donar diversos consells perquè els alumnes poguessin utilitzar en la creació del seu final. Entre aquests, es va destacar un en concert, el qual molts alumnes van utilitzar o els hi va resultar interesant.: L’ús de la música per situar- se millor en el context de la història. Sense dubte, va haver-hi un cas en especial en el cual el alume va utilizar un altre eina d’inspiració.

“ Em va semblar molt interesant el consell de somia per la nit un final, el vaig utilitzar i em va ajudar molt” expresa l’Ael.

Per als alumnes ha estat un repte crear un el seu propi final, tot i que ho han trobat d’allò més divertit, “ara podem decidir com acaba ja sigui per bé o per malament” afirmava Jùlia. Tot i que els va sobtar tenir la opció de poder crear ells mateixos el seu propi final, “no sol ser habitual tenir la opció de decidir, estar bé” assegurava Nanda.

També els va emocionar el poder compartir i ensenyar les seves pròpies idees amb el autor, i així acabar-lo i poder ensenyar-lo als seus familiars. “Poder triar-lo jo mateixa, i poder expressar la meva creativitat” ens explicava Martina.

Seguidament se’ls va preguntar si la seva capacitat creativa havia augmentat, si, van respondre diversos  alumnes.

Finalment, la entrevista va finalitzar preguntant als alumnes si aquest projecte els ajudaria pel futur, la Leona ens va donar la següent resposta: “ Si que em pot ajudar, perquè si en un futur vull ser escriptora aquest projecte em pot inspirar per crear una història.”

Laia Trabal | Noa Bennaim | Ángela Corredor | Aline Gombert | Mariela Ros | Meritxell Illamola

Esta entrada fue publicada en Entrevistes, Projectes SEK, Taller de Periodisme. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.