NADIA GHULAM ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA VITAL

Els alumnes de 3r. d’ESO van assistir el passat dia 5 de maig a la xerrada que va oferir-nos al Col·legi una noia afganesa, la Nadia Ghulam.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Nadia Ghulam té 29 anys, però ha viscut molt més del que nosaltres viurem en tota la nostra vida. La seva experiència va començar amb 8 anys quan una bomba va destruir casa seva, la vida feliç i infantil que portava fins aquell moment i li van causar greus cremades a la cara i tot el cos.

Degut a les ferides causades per l’explosió, va estar 2 anys ingressada a un hospital de Kabul  mentre la vida de la família continuava esmicolant-se. El germà gran va morir assassinat i el pare va perdre la raó.

Als 11 anys,  va decidir fer-se passar per un noi i així treballar i poder alimentar la seva família: mare, pare i dues germanes més petites. Així va viure fins als 21 anys quan,  gràcies a una ONG, va poder venir a Barcelona per operar-se de les ferides y cicatrius de l’explosió. Aquí va aconseguir una família adoptiva i l’accés a l’educació, la seva il·lusió des que era petita.

L’any 2010 va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la publicació d’un llibre, El secret del meu turbant escrit conjuntament amb la periodista Agnès Rotger en el qual explica la seva vida. El 2014 va publicar el llibre Contes que em van curar, on explica els contes que la seva mare li explicava durant la seva estada a l’hospital, i que segons les seves paraules, tot i sent analfabeta, li va saber transmetre la saviesa de la vida.

La xerrada de la Nadia ens va fer pensar que no donem importància a les coses que per a nosaltres són habituals: entrar cada dia en un col·legi amb parets i sostre, a unes aules amb cadires i pupitres, tenir llibres per estudiar, llibretes i bolígrafs per escriure, professors i professores, llibertat per passejar pel carrer… Tanmateix, tot això, per a la Nadia, era només un somni que ha pogut aconseguir. Per ella, estudiar i acabar els seus estudis és fonamental per poder tornar al seu país i millorar la vida dels seus compatriotes.

En resum, hem compartit  una xerrada amb una noia admirable i forta que ha sabut enfrontar-se a la vida d’una manera positiva i ha aconseguit que pensem en totes les persones que no han tingut, i no tenen,  la possibilitat de refer el seu futur ni l’accés a l’educació.

Gràcies, Nadia!

Esta entrada fue publicada en Conferència y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *